lunes, 24 de octubre de 2016

LLIBRE D'AMIC I AMAT (321)


321.- Plorava l'Amic i deia a l'Amat aquestes paraules:
- Amat, no fores mai avar ni envejós envers el teu Amic en l'acte de donar-lo ésser, i de redimir-lo, i de donar-li moltes cruatures al seu servei. Doncs, ¿d'on vindria, Amat, que tu, que ets sobirana llibertat, fossis per el teu Amic avar de plors, pensaments, llanguiments, saviesa i amors per a honrar els teus honors? I, per això, Amat, el teu Amic et demana vida llarga, per tal que pugui rebre de tu molts dels dons damunt dits.

321.- Lloraba el Amigo y decía al Amado estas palabras:
- Amado, no fuiste nunca avaro ni envidioso hacia tu Amigo en el acto de darle el ser, y de redimirlo, y de darle muchas criaturas a su servicio. Entonces, ¿de dónde vendría, Amado, que tú, que eres soberana libertad, fueses para tu Amigo avaro de llantos, pensamientos, languideces, sabiduría y amores para honrar tus honores? Y, por esto, Amado, tu Amigo te pide larga vida, para poder recibir de ti muchos de los dones antes nombrados.

No hay comentarios:

Publicar un comentario